Li deien Soledad, Rosó, Maria,
Camí avall hi ha un revolt
li deien Pere Joan, Lluís o Guillem,
la do na amb ses mans tallada
molt lluny de la seva gent.
Camí avall hi queda l 'esforç,
Però un dia els hi van dir,
no cal que sempre visquen guany,
els vostres caps no han de deblar,
que a mi avall de matí se
l 'enterrara en un bon dia.
camí avall sense una adeu,
ningú hi va posar una creu,
Ella va plorar per la mort de l 'home
Pel camí arribaran unes mans joves
per aixugar els seus ulls
I altre cop naixeran plats i roselles
cobrint les fèrtils tombes dels soldats.
Mor un vell, dos infants neixen
i tot terra olor a cremat.
camí avall i queda un record del pas
I avui maduren els blancs,
i les roselles van tenint els camps.
Li diuen soledat, Rosó Maria,